EL CERVELL I LA VISTA
La vista és el sentit que consisteix en l'habilitat de detectar la llum i de interpretar-la (veure). La llum té molts colors, i els color que apreciem en els objectes que veiem són aquells colors rebotats per la llum.
El sentit de la vista permet que el cervell percebi les formes, els colors i el moviment, aquesta és la manera en què veiem el món.
La primera part del sistema visual s'encarrega de formar la imatge òptica de l'estímul visual a la retina (sistema òptic). Aquesta és la funció que compleixen la còrnia i el cristal·lí.
El nervi òptic recull la informació que l'ull ha captat i l'envia al cervell.
EFECTES ÒPTICS
Són qualsevol il·lusió del sentit de la vista, que ens fa percebre la realitat erròniament. Poden ser produïdes per una sobreestimulació de la vista (colors, moviments...) o cognitivament, en les que intervé el nostre propi coneixement del món.
Poden variar entre una persona o altre, depenent de factors com: agudesa visual, campimetría, daltonisme, astigmatisme... entre
d'altres.
Molts artistes les han aprofitat per donar un aspecte màgic, de profunditat, ambigüitat i contrastos.
El cinema també és un efecte òptic, ja que no deixa de ser un transcurs de fotografies, que donen sensació de moviment, al igual que els efectes especials.
TROMPE-L'OEIL
Expressió francesa, que traduïda al català seria <<trampa/engany a l'ull>>. És una tècnica pictòrica que s'aconsegueix mitjançant varis recursos: el clarobscur, la perspectiva i l' escorç.
També existeix aquest engany en la arquitectura. Els més coneguts són la Scala Regia en el vaticà o la Galería Spada. En aquest casos es pretén contrarestar certes impressions o modificar la percepció de l'espai mitjançant efectes arquitectònics, com variar la altura de columnes o distància entre elles.
Entre els noms de artistes que han fer servir el tropme-l'oil hi destaquem els de Masaccio, Luca Giordano, Giovanni Battista Tiepolo, René Magritte o Julian Beever.
Entre els noms de artistes que han fer servir el tropme-l'oil hi destaquem els de Masaccio, Luca Giordano, Giovanni Battista Tiepolo, René Magritte o Julian Beever.
 |
| "Fugint de la crítica" de Pere Borrell del Caso, oli sobre tela |
 |
| Gravat de la Scala regia. Es veu com la altura de les columnes s'ha alterat per tal que que quedin tots els capitells en la mateixa alçada. (s. XVI) |
 |
| Perspectiva del Campidoglio, a Roma. Miquel Àngel va disposar els edificis laterals confluint cap al fons per reforçar la sensació de profunditat. (s.XV) |
EL ALT REALISME D'ALGUNES OBRES EN LA ANTIGUITAT VA ENGANYAR A LES GENTS DEL POBLE, COM PER EXEMPLE AQUESTA OBRA SANT AGUSTÍ DE BOTICCELLI. LA GENT REALMENT PENSAVA QUE HI HAVIA UN ABSIS, PERÒ AL APROXIMAR-SE, S'ADONAVEN QUE NO ERA MÉS QUE UNA PINTURA, AMB UN GRAN ÚS DE LA PERSPECTIVA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada